divendres, 10 de juny del 2011

VIA FERRADA - LES AGULLES RODONES

(Santa Cristina d'Aro)


CRÒNICA DE LA PRIMERA VIA FERRADA CONJUNTA DE LES FILLES FOLLES

Després d'una gran fillafollejada nocturna per celebrar la retrobada de les quatre filles folles, hem anat a fer la via ferrada de les agulles rodones, a Santa Cristina d'Aro (esperem que el senyor Lara no llegeixi això...)

Aixecant-nos a les 9 de la matinada (que dur!) i després de fotre'ns un bon esmorzar (excepte la Mawia perquè deia que encara estava tipa de les hamburgueses amb formatge) hem fet camí cap als Carcaixells d'en Dalmau. Aquí cal fer constar la paciència d'en Ferran, el sherpa de Llagostera, que juntament amb en Dani, ens ha estat esperant durant una hora al punt de trobada... coses de la son... Tot i això, ens ha donat els huesitos que portava!!

Motxilles, caminada, pont de fusta sobre la riera, pujada, suada... i a peu de via, a punt per començar!
La idea era fer-la tota sencera però entre una cosa i l'altra se'ns ha fet tard i l'olla del dinar que ens esperava a la furgo ens cridava desesperadament, o sigui que, finalment, l'hem deixada a mitges. L'hem abandonada després d'uns passos aeris que acabaven en un ràpel. Hem tornat pel camí de les carboneres, força embardissat. I avall que fa baixada en direcció a la riera, alguns amb més destresa, estil i equilibri que d'altres, i gaudint d'unes baixades d'esquí de bosc. Arribats a la riera hem anat seguint-la per dins tot fent bosquisme, fins arribar al pont de fusta on havíem començat la pujada. 

I a quarts de sis de la tarda les filles folles, el sherpa Ferran i en shrepa-fotògraf-fort-Dani hem arribat a la furgo, coincidint casualment amb el Mestre Canyi Superior, el culpable de gran part de les taladrades de Solius. 
Dinar de mitja tarda amb dobles i triples repeticions (no pot quedar res al plat... ni a l'olla!).
El dia ha acabat amb un toc/pot/got/ a Llagostera per escriure aquesta crònica i fer plans per la propera fillafollada!!





Coses que les filles folles destacaríem de la via: 
bàsicament els diversos ponts penjats entre les agulles i algun tram una miiiiica desplomat, que per a no-escaladors deu ser-ho prou. I els trossos de travessa, que tenen molt pocs peus i reclamen concentració i confiança en l'adherència. També s'han de tenir en compte els ràpels, ja que se'n troben bastants, al llarg de la ferrada, on una corda de 50 metres és suficient. I ja que hi som, recordarem que, a part dels dissipadors, és molt recomanable portar una cinta plana amb mosquetó de seguretat per penjar-se quan calgui descansar, el casc, i uns guants "tallats a la primera falange"!!



Fins la pròxima ;)

1 comentari: