VIA CARLES - GORRO FRIGI - MONTSERRAT

3 abril de 2011

Una de les tertúlies "pre-escalada" rodava entorn de la indignació que provoquen les aproximacions tan fàcils a les vies...

"És que s'hauria d'arribar a peu i prou! Si es vol escalar, a caminar!"

Acte seguit, aparquem el cotxe i ens dirigim al funicular per arribar més fàcilment a la via (QUINS PRINCIPIS MÉS FERMS!). El Karma en fa de les seves... porta del funicular tancada i cartell: "tancat per manteniment". Vols caldo? dues tasses!

Com que la pluja amenaçava vam fer un "Spit Aproximeixon"! A tope fins a dalt! Carregades com unes mules i fent amics de la 3a edat; ja firmaríem per estar com ells d'aquí 50 anys!

Però que el funicular estigui tancat, també té les seves recompenses, les vies estan buides! Ens repartim els llargs abans de pujar, repassem quatre conceptes, xarrem amb tothom i un bon home ens puja els ànims dient-nos que "la vida tira endavant gràcies a gent com vosaltres!"

La via és molt assequible, només hi ha un passillu al 3r llarg de 20m. Des del nostre punt de vista el pas s'hauria d'abordar per l'esquerre, ja que hi vam trobar més bones mans.

- Dificultat V+ 

- Alçada: 155-170m
- Equipament: parabolts verds (reeequipada el 2010)
- Orientació: Est 


+ info: Bloc Escalatroncs

L1: Coincideix amb la via Badalona.
L3: "Passillu" (V+); des del nostre punt de vista el pas s'hauria d'abordar per l'esquerre, ja que hi vam trobar més bones preses pels peus i per les mans.
L5: Coincideix amb la via Badalona i la Màgic Line. L'últim llarg es pot fer pel recte, tal com indica la ressenya adjuntada (IV+), o tirant cap a mà esquerre, seguint els parabolts (III). 
La última reunió es pot muntar a l'agulla de les pinces d'estendre roba. Val a dir que aquest és un dels paradisos de les Filles Folles on un cop arribades queden abduïdes per la màgia d'aquesta creu tan singular...

Open publication - Free publishing - More sport

Open publication - Free publishing - More sport

Open publication - Free publishing - More sport

VIA FERRADA - LES AGULLES RODONES

(Santa Cristina d'Aro)


CRÒNICA DE LA PRIMERA VIA FERRADA CONJUNTA DE LES FILLES FOLLES

Després d'una gran fillafollejada nocturna per celebrar la retrobada de les quatre filles folles, hem anat a fer la via ferrada de les agulles rodones, a Santa Cristina d'Aro (esperem que el senyor Lara no llegeixi això...)

Aixecant-nos a les 9 de la matinada (que dur!) i després de fotre'ns un bon esmorzar (excepte la Mawia perquè deia que encara estava tipa de les hamburgueses amb formatge) hem fet camí cap als Carcaixells d'en Dalmau. Aquí cal fer constar la paciència d'en Ferran, el sherpa de Llagostera, que juntament amb en Dani, ens ha estat esperant durant una hora al punt de trobada... coses de la son... Tot i això, ens ha donat els huesitos que portava!!

Motxilles, caminada, pont de fusta sobre la riera, pujada, suada... i a peu de via, a punt per començar!

La idea era fer-la tota sencera però entre una cosa i l'altra se'ns ha fet tard i l'olla del dinar que ens esperava a la furgo ens cridava desesperadament, o sigui que, finalment, l'hem deixada a mitges. L'hem abandonada després d'uns passos aeris que acabaven en un ràpel. Hem tornat pel camí de les carboneres, força embardissat. I avall que fa baixada en direcció a la riera, alguns amb més destresa, estil i equilibri que d'altres, i gaudint d'unes baixades d'esquí de bosc. Arribats a la riera hem anat seguint-la per dins tot fent bosquisme, fins arribar al pont de fusta on havíem començat la pujada. 

I a quarts de sis de la tarda les filles folles, el sherpa Ferran i en shrepa-fotògraf-fort-Dani hem arribat a la furgo, coincidint casualment amb el Mestre Canyi Superior, el culpable de gran part de les taladrades de Solius. 

Dinar de mitja tarda amb dobles i triples repeticions (no pot quedar res al plat... ni a l'olla!).

El dia ha acabat amb un toc/pot/got/ a Llagostera per escriure aquesta crònica i fer plans per la propera fillafollada!!

Coses que les filles folles destacaríem de la via: 

bàsicament els diversos ponts penjats entre les agulles i algun tram una miiiiica desplomat, que per a no-escaladors deu ser-ho prou. I els trossos de travessa, que tenen molt pocs peus i reclamen concentració i confiança en l'adherència. També s'han de tenir en compte els ràpels, ja que se'n troben bastants, al llarg de la ferrada, on una corda de 50 metres és suficient. I ja que hi som, recordarem que, a part dels dissipadors, és molt recomanable portar una cinta plana amb mosquetó de seguretat per penjar-se quan calgui descansar, el casc, i uns guants "tallats a la primera falange"!!

Fins la pròxima ;)

UNA A UNA!

GEMMA

Saltadora professional!

Ballarina aèria extrema 

en situacions d'alt risc!

Disposa de la llicència federativa Z...

CRISTINA

Provoca allaus de granit i nuvoloses de magnesi!

Té el sensor tèrmic avariat...

Invocadora del Déu RA!

Entreté als qui l'asseguren amb els dibuixets que deixa entreveure per mitjà de les transperències de les seves malles!

ADRIANA

La presi folla!

És una lloca soprano per excel·lència!

Es caracteritza per la seva lògica aplastant!

Amant del calcari, confesa davant de les pantalles que fa muntanya per veure les esquenes dels nois!

La perd l'APM i en Josmar!

MAWIA

Ve a ser una evolució d'en Musculman; Musculwoman!

Sempre saca quan toca de peus a terra!

Patidora innata i muntadora de reunions en temps rècord!

Dorm amb els ulls oberts i parla!

EL GRAN PADRINO!

Atractiu, formidable, enternyable i musculós!

Fa goig de veure, d'abraçar i palpar!

IMPUNTUAL!

i... creador del COCKTAIL EXPLOSIU DE FILLES FOLLES! 

NUCLI DE FUSIÓ!

Fusió de dones, que gràcies a les coincidències de la vida i l'estima a l'esport, es van conèixer a través d'uns cursos d'escalada, organitzats per uns monitors molt peculiars i del tot respectables.

Heus ací, doncs,  el més veterà de tots, el GRAN PADRINO, les va adoptar i les va convertir amb les seves FILLES PREDILECTES, MIMADES i  CONSENTIDES; LES NINETES DELS SEUS ULLS...

LES FILLES FOLLES DEL PADRINO!